Cada vegada més, el concepte de neurodivergència pren protagonisme en àmbits com l’educació i la salut. Però, què passa quan aquestes persones accedeixen (o intenten accedir) al món laboral?
Parlem de talent, adaptació i dignitat. Perquè ser neurodivergent no és un problema a corregir, sinó una manera diferent (i vàlida) de percebre, pensar i viure el món.
Què vol dir ser neurodivergent?
El terme neurodivergència descriu aquelles persones que tenen un funcionament neurològic diferent del que es considera “estàndard” o “neurotípic”.
Inclou condicions com:
- Autisme (TEA)
- TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat)
- Dislèxia i altres trastorns de l’aprenentatge
- Dispràxia, discalcúlia, síndrome de Tourette, etc.
Són condicions del neurodesenvolupament, no malalties.
I al món laboral… què passa?
Les persones neurodivergents sovint troben barreres invisibles però reals, com:
- Processos de selecció molt rígids i verbals
- Sobrecàrrega sensorial en espais de treball
- Malentesos per diferències en la comunicació social
- Estigmes: se les veu com “conflictives”, “despistades” o “massa lentes”
Tot això pot portar a l’exclusió o a formes encobertes de discriminació laboral.
Fortaleses que sovint passen desapercebudes
Moltes persones neurodivergents aporten:
✅ Gran capacitat de concentració en allò que els interessa
✅ Pensament lateral i solucions creatives
✅ Sinceritat i coherència ètica
✅ Constància i compromís quan se senten segures
👉 El problema no és la neurodivergència, sinó la manca d’adaptació del sistema.
Què podem fer per construir espais laborals més inclusius?
- Adaptar processos de selecció (per exemple, oferir alternatives al currículum o fer entrevistes més pràctiques)
- Permetre flexibilitat horària i ambiental (llum, soroll, estímuls)
- Formar equips de RRHH en diversitat neurocognitiva
- Fomentar una cultura que valori la diferència, no només la toleri
🧩 Neurodivergència i Centres Especials de Treball (CET)
Els CET poden ser un espai segur i d’oportunitat real per a persones neurodivergents. Però cal que també es:
- Respecti la seva autonomia
- Fugim del paternalisme
- Apostem per itineraris professionals personalitzats
💬 Conclusió
Treballar amb persones neurodivergents no és un acte de caritat. És reconèixer que la diferència suma, i que un món laboral més inclusiu és un món millor per a tothom.
No hi ha una sola manera “correcta” de pensar, treballar o aprendre. Hi ha moltes, i totes tenen valor.
