Amb només 14 anys, Antonio Pulpillo va començar la seva trajectòria al Mercat de Sant Ildefons, a la part de dalt, on hi havia un petit taller per a joves amb discapacitat. Aquells tallers eren espais fonamentals per aprendre oficis, desenvolupar habilitats i formar part d’un entorn laboral adaptat i segur.
Antonio recorda que eren entre vint i trenta nois i noies, treballant junts en la fabricació de testos de vímet i casetes de fusta que després es venien dins del mercat. Cada dia tenia la seva rutina: preparar materials, muntar els productes, empaquetar-los i assegurar-se que estiguessin llestos per a la venda. “Era una feina que requeria concentració i paciència, però també ens donava molta satisfacció veure com el nostre esforç es transformava en alguna cosa que la gent podia comprar i gaudir”, comenta.
Durant cinc anys, Antonio va participar en diferents feines: xocolatines, DIUS, cribratge de cigrons, ambientadors de cotxe, peces per als seients, i plastilina. Treballàvem fins a l’hora de dinar, compartint rialles i aprenent dels companys i dels monitors que ens acompanyaven cada dia. En total, érem unes cinquanta persones entre treballadors i monitors. Només hi havia unes cinc dones; la resta, homes.
.
Amb el temps, els monitors van preparar un nou taller, més ampli i modern, que Antonio i els seus companys van tenir la sort d’estrenar. “L’espai es manté gairebé igual que llavors, només ha canviat la pintura i les finestres. Recordo que al principi, amb les vibracions del tren que passava a prop, els vidres cruixien i ens feia gràcia”, recorda entre rialles.
Una anècdota que mai oblidarà és que una vegada va descarrilar un tren a causa de la pluja. Per sort, aquell dia no estàvem treballant, però va ser un ensurt que va quedar gravat a la memòria.
Al llarg de tots aquests anys, Antonio ha passat per gairebé tots els llocs del taller, però confessa amb orgull: “La plastilina sempre ha estat la feina que més m’ha agradat”. La seva història és un testimoni viu de com la feina inclusiva no només desenvolupa habilitats professionals, sinó que també construeix comunitat, confiança i records compartits.
Antonio forma part dels de sempre: dels qui han vist créixer el centre, adaptar-se i evolucionar. La seva experiència ens recorda que la memòria d’aquests tallers i dels seus protagonistes és la base de la nostra història col·lectiva i dels propers passos cap a una inclusió plena.
— Antonio Pulpillo
