Quan parlem de “discapacitat”, sovint ho fem de manera general, però la realitat és molt diversa. La discapacitat no defineix una persona, sinó que descriu una situació: la interacció entre una condició de salut i un entorn que pot ser limitant o facilitador.
Una definició moderna
Segons la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, la discapacitat no és un problema individual, sinó una realitat social. Apareix quan l’entorn, les actituds o les barreres limiten la participació plena d’una persona.
✅ No es tracta de “tenir un defecte”, sinó de com la societat respon a les diferents capacitats.
Principals tipus de discapacitat
A continuació, resumim les categories més reconegudes, tenint en compte que moltes persones poden tenir més d’un tipus alhora (discapacitat múltiple).
1. Discapacitat intel·lectual
Afecta el desenvolupament cognitiu i les habilitats adaptatives (comunicació, autonomia, relacions socials).
Pot implicar dificultats d’aprenentatge o de resolució de problemes, però no impedeix participar plenament amb els suports adequats.
2. Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)
Inclou una gran varietat de perfils que poden presentar:
- Dificultats de comunicació social
- Conductes repetitives
- Necessitat de rutines estructurades
- Alta sensibilitat sensorial
Moltes persones amb TEA tenen grans capacitats en camps com la memòria, la precisió o el detall.
3. Discapacitat física
Afecta la mobilitat, la força o la coordinació. Pot ser d’origen congènit o sobrevingut (accidents, malalties…).
Exemple: persones en cadira de rodes, amb amputacions o malalties neuromusculars.
L’accessibilitat arquitectònica i tecnològica és clau per garantir la igualtat d’oportunitats.
4. Discapacitat sensorial
Afecta un o més sentits, especialment:
- Auditiva: sordesa o hipoacúsia
- Visual: ceguesa o baixa visió
Amb el suport de la tecnologia (lectors de pantalla, llengua de signes, braille), la participació és plenament possible.
5. Discapacitat per trastorns de salut mental
Inclou condicions com:
- Trastorn bipolar
- Depressió greu
- Trastorns d’ansietat
- Esquizofrènia, entre d’altres
L’estigma social és un dels principals obstacles, molt més que la condició en si.
Amb un entorn segur, comprensiu i estructurat, aquestes persones poden treballar i viure amb plenitud.
Una realitat diversa que ens enriqueix
Parlar de discapacitat no és parlar de limitacions, sinó de diferències humanes. Tothom té capacitats, i el repte com a societat és garantir els suports i les condicions perquè tothom pugui participar i aportar.
La discapacitat no està en la persona, sinó en les barreres que cal eliminar.
