El 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, una data que ens recorda la importància de donar visibilitat a una malaltia que afecta milions de persones arreu del món.
Tanmateix, hi ha una realitat menys coneguda: què passa quan l’Alzheimer arriba
a persones que ja conviuen amb una discapacitat prèvia?
En aquests casos, els reptes es multipliquen i sovint queden invisibilitzats. Algunes persones amb discapacitat tenen un risc més elevat d’envelliment prematur i, en conseqüència, de desenvolupar demències a edats més primerenques. És el cas, per exemple, de les persones amb síndrome de Down, en les quals la prevalença de l’Alzheimer és significativament més alta.
El diagnòstic també esdevé més complex. Diferenciar els primers símptomes de la malaltia de les característiques pròpies de la discapacitat requereix una mirada clínica especialitzada i, sobretot, una escolta atenta de l’entorn proper. El retard en la detecció pot limitar les possibilitats d’intervenció i d’un suport adequat en les primeres fases.
A mesura que l’Alzheimer avança, la necessitat de suports personalitzats es fa imprescindible. No es tracta només d’acompanyar els canvis cognitius, sinó també d’entendre com aquests interactuen amb les limitacions prèvies de la persona. Cada cas és únic, i per això cal dissenyar entorns inclusius i flexibles que garanteixin la millor qualitat de vida possible.
L’impacte en la vida laboral i social és un altre dels grans reptes. Quan ja existeixen barreres per accedir a una feina o per mantenir un lloc de treball estable, l’Alzheimer afegeix una dificultat extra que requereix més comprensió i adaptacions. Els centres especials de treball i les entitats que treballen per la inclusió tenen aquí un paper fonamental: assegurar que les persones amb discapacitat que desenvolupen Alzheimer no quedin invisibilitzades ni excloses.
Davant d’aquest escenari, la sensibilització social és clau. Parlar de l’Alzheimer en el marc de la discapacitat és reconèixer una doble vulnerabilitat que exigeix respostes coordinades des de la sanitat, els serveis socials i l’àmbit laboral. Perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona amb història, amb vincles i amb drets que han de serrespectats.
L’Alzheimer no esborra la dignitat ni la capacitat d’aportar de les persones que el viuen.
La nostra responsabilitat col·lectiva és garantir que la inclusió acompanyi les persones
amb discapacitat al llarg de tota la seva vida, també quan apareix la malaltia.
